Written by Ness.

Et necessito, ho sento. M'odio per ser tan dèbil, no saps quant m'arriba a frustrar estar així, però ets tot el que vull ara mateix. Per més que pensi que puc viure sense tu, cada cop ho tinc més clar, no puc viure ni tan sols un segon sense veure't.

No ho entens, no tens ni puta idea de com et trobo a faltar. Vull tenir sempre al davant un somriure teu, els teus rinxols, els teus ulls petits i marrons. Nomes et vull a tu, els teus petons, les teves carícies, les teves paraules. No em puc desempallegar d'aquest sentiment que m'oprimeix el cor, ets més fort que jo.

Ja se que jo per tu no soc res, o potser simplement et fa por que pugui ser alguna cosa, però... no puc evitar-ho, entens? No puc trobar l'arrel d'aquest amor confús, no puc deixar de regar-lo amb el dolç dolor que em dones. Com vols que t'ho digui, què més vols de mi? Tan difícil és d'entendre? T'ESTIMO.

No puc més, no aguanto el teu joc, jo no puc ser lliure com ho ets tu, ho he intentat i per més que m'aixeco de cada caiguda és el sentiment d'estimar-te el que em fa tornar, no pas la meva voluntat de fer-te fora del meu ésser. M'has encadenat a tu, amb tanta força que no puc fer res més que intentar respirar. És llavors quan em deixes sola, quan tot semblava tan perfecte, quan tot era nostre, te'n vas sense dir res.

Doncs està bé, si tinc que oblidar-te m'hauràs de tallar tu mateix les cadenes.


Si os ha gustado, visitad "Brain shaped soul" para más textos escritos por ella.

Petita, saps que no m'agradaria entendre't amb aquest text, m'agradaria no saver com et sents perquè a mi no m'ocorre. Però sé perfectament el que vols transmetre amb cada lletra d'aquest escrit. I fa tant de mal.
De debó que només per una vegada, m'agradaria no entendre el que transmets.
T'estime, nena.